Gràcies
Tu vas ser la millor, ara ets un record preciós. No m’equivocava quan predeia que series un molt bon partit. De nen ja em volia casar amb tu. És curiós com la vaig encertar; i pensar que ara sovint m’equivoco. Em pregunto si ens escoltàvem amb el cor. Esperava amb ganes el dia de la setmana que et quedaves al menjador. Doctorada en física, intel·ligent, emocional i creativa. Tocaves el xelo com la millor. Ara ets mare, i segur que la teva parella està a la teva alçada. Gràcies per fer-me veure en moltes ocasions que t’agradava. Gràcies per l’estima. No ens vam fer mai un petó, però no va fer falta.
A la nena que compartíem estones a les rodes de tractor quan érem petits a l’hora del pati. Gràcies per jugar amb mi. Corríem i reiem, sense adonar-me vaig deixar de jugar a futbol per estar amb tu. Em miraves d’una forma que no vaig saber entendre. Cada cop que intercanviàvem esguards, alguna cosa em tocava l’estómac. Tenies coratge i eres valenta. Perdona per sortir cames ajudeu-me quan em vas confessar que t’agradava dins d’aquella roda de tractor. Era massa petit per entendre-ho. M’agradaria que sabessis que et vaig buscar fa uns anys. Per mi seràs sempre la noia de la roda del tractor. Gràcies.
A la noia morena de l’escola que vas arribar a mig curs. Tu no tocaves el xelo, però també eres rebel. Recordo mirar la trena que portaves un dia de primavera a l’hora de menjador. Tenia clar que no em volia casar amb tu, però també m’agradaves. T’agradava jugar a bàsquet i sovint competies amb la noia que sí que em volia casar. Ara ets mare també. Gràcies.
A l’amiga i la noia del poble. Gràcies per compartir amb mi tants moments. Veia inamovible com anaven passant nois per la teva vida mentre jo era un amic més. Va ser dur. Gràcies per ensenyar-me l’ambivalència de l’amistat, el desig, i la dignitat. Llàstima no haver-ho entès abans.
A la noia popular de l’altra escolta. Mig poble anava darrere teu. Les teves molles alimentaven la meva pobra ànima. Compartíem estones musicals i també amics que t’estimaven. Gràcies per fer-me sentir que l’atracció i l’amor poden ser inhòspits. Llàstima que no ho vaig entendre a temps.
A la noia de la fotografia amb un gira-sol a l’orella. Va ser curt, però et tenia de fons d’alguna cosa que no recordo. No crec que fos d’escriptori, hauria estat massa evident i jo era un noi més aviat de no mostrar els meus sentiments escardalencs. Em vas rebutjar, però ho vas fer tendrament. Gràcies.
A la noia que li agradava ser un gat. Has ocupat diverses èpoques de la meva vida. Ens portàvem bé i també em portaves com si fos una baldufa. Crec que les nostres pors van portar el compàs de la nostra trasbalsada relació. Gràcies per deixar-te estimar, ho recordo amb tendresa. Tant de bo que la vida que has triat amb la teva parella t’acompanyi.
A la noia de Manresa que li agradava una certa música d’arrels jamaicanes. Qui m’hagués dit a mi que parlaríem tants dies seguits i que al final t’acabaries embolicant amb un dels meus millors amics. Em vas trencar el cor. Sovint em remarcaves amb orgull que és molt difícil escriure un llibre, i que el teu pare ho havia fet. Ara et veig passejant o amb la bossa de la compra. Gràcies.
A la noia que em va fer el primer petó. Gràcies. Vesties de color rosa i tenies gust de llaminadura. Vam seure junts un dia d’estiu a unes escales, m’atreies molt, però jo no sabia com es feia això de fer petons... Fins que ho vaig fer. Tenies un somriure vergonyós, de dents mal posades que m’agradava molt. No em vas jutjar mai i em vas acceptar tal com era. Recordo els petons que ens feiem durant hores al cilindre de formigó de l’obra. Gràcies per descobrir-nos mútuament.
A la noia que em va fer perdre la virginitat. Gràcies i perdona.
A la noia que em va deixar per whatsapp. Vas ser la primera. Recordo que aquell Samsung era el meu primer mòbil. Estava jugant a capturar la bandera al Call of Duty: Modern Warfare 2 quan vaig rebre el missatge. Déu t’ho pagui. Fins i tot ens saludem amb una certa gràcia quan ens veiem. Espero que la maternitat aporti la vida que desitges. Gràcies per ser sempre amable amb mi i dedicar-me un somriure quan em veus.
A la noia que vaig aconseguir entabanar per tenir una relació des de l’altra punta d’Europa. Possiblement hagis estat el meu primer amor correspost. Gràcies per tots els moments i tots els viatges que em vas dedicar.
A tu, gràcies per deixar de veure’m durant un temps com el pallasso del grup i descobrir el meu complicat món interior. Gràcies per la teva espontaneïtat. Gràcies per valorar l’amistat i tenir la visió, la maduresa i la tendresa. Gràcies per la cura que va venir després del desig apagat. Ara ets mare i miro les vostres fotos amb un somriure.
A la noia d’arrecades a l’orella. Anar-te a trobar al Viena de Terrassa va ser el pitjor que hagués pogut fer. Els petons que em vas regalar aquell dia els vas acabar regalant a algú altre. Gràcies per fer-me veure que una mínima possibilitat no és l’opció viable.
A la noia amant dels animals amb tres gossos a casa teva. Gràcies per ensenyar-me de viva veu que tot l’amor cap als animals que es predica a Instagram potser no és del tot cert en algun moment del dia. I que tot i així, els segueixes estimant amb bogeria.
A la doctoranda de microbiologia. Gràcies per acompanyar-me al pintxopote d’aquella ciutat del Vallès. Va ser divertit. De tu en guardo, sobretot, el record del ghosting. Encara vaig tenir la poca dignitat d’insistir-hi de forma còmica. Gràcies.
Gràcies a totes les amants que m’heu obert les portes de casa vostra, i les que us he convidat a sopar. No sabeu la quantitat de salmó que he arribat a comprar per vosaltres. En algun moment he trobat a faltar que a mi també em fessin els esmorzars que jo us feia. No us recordaré sempre, però tampoc us oblidaré.
A tu, gràcies per ensenyar-me la verema, els estius i la família. Perdona per no haver-me escoltat atentament, però és que els teus ulls m’agradaven massa. Crec que he après moltes coses d’ençà de tot plegat. Ja m’he perdonat. Et tinc present, i si algun dia llegeixes això, espero que siguis feliç i lliure, sobretot lliure. Gràcies per acompanyar-me en un tram d’aquesta cursa de resistència que és la vida.
A la noia rossa. Gràcies per ensenyar-me el ioga, l’escalada i les ganes de viure que ja tenia. Conviure amb tu, el teu ex i el teu metge adjunt va ser un malson que em va obligar a triar, cuidar i prioritzar la meva autoestima. Gràcies per ensenyar-me que val més marxar, encara que faci mal. Gràcies per ensenyar-me que malgrat ser un 10, de vegades no n’hi ha prou. Gràcies.
A l’altra noia rossa. El destí és atzarós. Ens vam trobar en situacions semblants però en moments diferents. Gràcies per la companyia i l’afecte. Espero que el noi de Bumble et porti els gelats de menta que jo no t’hagués pogut comprar mai. Gràcies per fer-ho fàcil i deixar-me per whatsapp amb elegància i demostrar-me que si les coses es fan mitjanament bé, no em cal un dol de dos anys.
A la noia artista que canta millor que jo. Em vas meravellar. Gràcies per ensenyar-me que de vegades, tot i així, no pot ser, i que ens hem de donar espai per processar certes coses. Ho vas veure, i hi vam estar d’acord. Gràcies.
I per últim, a l’enginyera de processos. Gràcies per ensenyar-me que les coses no són el que semblen, i que il·lusionar-me una altra vegada pot ser un procés dolorós, però possible. Gràcies per motivar-me a escriure tot això.